Joan-Lluís Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà l'any 1963 i educat a l'escola francesa, l'autor va optar, en paral·lel a un procés d'autoafirmació personal, per fer del català la seva llengua literària. Els invisibles explica aquest recorregut ideològic i sentimental per una llengua que, a la Catalunya del Nord, s'ha volgut invisibilitzar.Els relats expliquen la seva educació formal i sentimental, la configuració de la seva identitat. Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és fill de catalans empordanesos que van emigrar al sud de França cap als anys 50 del segle XX. Allà "rossellonitzen" el seu català mentre el jove Joan-Lluís creix en un entorn escolar completament francès, llengua que esdevé vehicular també en la seva relació entre els germans. Català i francès conviuen en conflicte a partir de llavors i Lluís ha de fer un esforç extra amb el francès que el porta a voler ser i finalment ser el millor de la classe. Només a partir d'aquest assoliment decidirà, en igualtat de condicions, que la seva llengua literària sigui el català, per raons sentimentals i ideològiques. Els relats expliquen aquest recorregut sentimental per llengües i cultures familiars.

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) té una llarga i premiada trajectòria com a novel·lista, amb títols com El dia de l'ós, Aiguafang, Les cròniques del déu coix (guardonat amb la Lletra d'Or) i El navegant, i que ha culminat amb el premi Sant Jordi 2017 per Jo soc aquell que va matar Franco. Ha publicat també l'assaig pamfletari Conversa amb el meu gos sobre Françai els francesos, un Diccionari de llocs imaginaris dels Països Catalans i el joc literari Xocolata desfeta. Col·laborador habitual a diversos mitjans escrits, L'Avenç entre ells,ha conreat gairebé tots els gèneres i registres, sempre de manera personal. Ha traduït al català obres de Félix Fénéon (Notícies de tres ratlles, L'Avenç, 2012), Joan Bodon i Boris Vian.