Una antologia de contes que recorre tota l'obra narrativa de Víctor Català, "la Quentin Tarantino de la literatura catalana" segons Laura Borràs Caterina Albert va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català. És l'autora més il·lustre i menys coneguda de la literatura catalana: més enllà de Solitud i Drames rurals, la major part dels seus llibres no han estat llegits d'ençà que els va publicar. Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de la seva obra i plasma l'extraordinària varietat del seu univers, desplegat al llarg de mig segle amb set reculls de relats. Encapçalats pel monòleg La infanticida, els nou contes d'aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres.Per aprofundir en el coneixement de l'autora, la nostra antologia inclou una breu selecció d'escrits  de reflexió artística, un postfaci de Lluïsa Julià i un comentari dels relats.Del  postfaci de Lluïsa Julià : "En el context del segle XIX, en què la creació sembla inseparable de la masculinitat, Caterina Albert va optar per un cert transvestisme. Molt del lleure que té com a filla de propietaris rurals, "vida de monja i de finestrons tancats", com la qualifica ella mateixa, el dedica a explorar el seu món. En les "hores vagatives" es tanca en una habitació de les golfes, on troba l'espai necessari per escriure, la famosa "cambra pròpia" que Virginia Woolf considerarà imprescindible per a la dona escriptora. Albert l'anomena "mon niu"."

Caterina Albert "portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat", segons l'Enciclopèdia Catalana i uns quants manuals escolars. Altres fonts afirmen que viatjà per Europa, sobretot a Itàlia; que alternà l'Escala i Barcelona a partir de l'any 1904; que coneixia els barris baixos com el palmell de la seva mà; que llegia quatre llengües i intimava amb altres tantes literatures. Sota pseudònim masculí per poder escriure en pau sobre aspectes i situacions de la vida considerats escabrosos, es dóna a conèixer el 1898 amb el monòleg teatral La infanticida. Entre el 1901 i el 1907 surt la part més celebrada de la seva obra, Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i Solitud.Ve després un silenci de deu anys, durant el qual el jove grup dels Noucentistes s'imposa des de les instàncies del nou poder cultural i condemna aquells que no combreguen amb les seves idees, com ara la sempre insurrecta Caterina Albert.El 1918 comença la publicació per entregues d'Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica com una obra en què l'autora emprèn "camins errats i arbitraris". Aquesta vegada el silenci de Caterina Albert dura un quart de segle, fins que treu  Vida mòlta  (1950) i  Jubileu  (1951). Són les darreres obres d'una autora que ha donat a les lletres catalanes algunes de les seves peces més originals i més grans.Ella no perd el nord i publica  La Mare Balena  (1920), seguida de  Contrallums  (1930). Aquesta vegada el silenci dura vint anys, fins que treu  Vida mòlta  (1950) i  Jubileu  (1951). Són les darreres obres d'una autora que ha donat a les lletres catalanes algunes de les seves peces més originals i més grans.