Mosaic és l'únic llibre que Víctor Català va escriure en primera persona. Ara el camí no el fa la imaginació: ella és el seu propi personatge, t'acull en la intimitat per mostrar-te com s'ha format l'artista i com ha batallat per ser lliure des de ben petita.Intimitats serà el primer de tres volums que recuperem a Club Editor, íntegres per primer cop. Les curadores, Agnès Prats i Blanca Llum Vidal, han descobert 17 peces inèdites del Mosaic al Fons Víctor Català de l'Escala: són els "Fòssils", records de la primera infància de Caterina Albert.Són episodis curts, impresos tan vivament en la memòria que esclaten en ser rescatats. N'hi ha de deliciosos, com quan juga amb les bestioles del jardí de la infància. I d'impressionants, com quan t'ensenya les parets que va pintar al menjador de casa, personals pintures rupestres.A la segona part del llibre hi ha el conte "Mon niu", on la Víctor descriu les golfes des d'on escriu ¿i no és aquesta la cambra pròpia? Cal posar Víctor Català al costat de les seves germanes Virginia Woolf, Alice Munro o Marguerite Duras.

Caterina Albert "portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat", segons l'Enciclopèdia Catalana i uns quants manuals escolars. Altres fonts afirmen que viatjà per Europa, sobretot a Itàlia; que alternà l'Escala i Barcelona a partir de l'any 1904; que coneixia els barris baixos com el palmell de la seva mà; que llegia quatre llengües i intimava amb altres tantes literatures. Sota pseudònim masculí per poder escriure en pau sobre aspectes i situacions de la vida considerats escabrosos, es dóna a conèixer el 1898 amb el monòleg teatral La infanticida. Entre el 1901 i el 1907 surt la part més celebrada de la seva obra, Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i Solitud.Ve després un silenci de deu anys, durant el qual el jove grup dels Noucentistes s'imposa des de les instàncies del nou poder cultural i condemna aquells que no combreguen amb les seves idees, com ara la sempre insurrecta Caterina Albert.El 1918 comença la publicació per entregues d'Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica com una obra en què l'autora emprèn "camins errats i arbitraris". Aquesta vegada el silenci de Caterina Albert dura un quart de segle, fins que treu  Vida mòlta  (1950) i  Jubileu  (1951). Són les darreres obres d'una autora que ha donat a les lletres catalanes algunes de les seves peces més originals i més grans.Ella no perd el nord i publica  La Mare Balena  (1920), seguida de  Contrallums  (1930). Aquesta vegada el silenci dura vint anys, fins que treu  Vida mòlta  (1950) i  Jubileu  (1951). Són les darreres obres d'una autora que ha donat a les lletres catalanes algunes de les seves peces més originals i més grans.