La Rambla on tot comenca, l'Eixample on es engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda Un viatge al fons de la nit, una exploracio de la intemperie."La Cecilia es una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final es una veritable heroina que ha apres a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova forca. Una cacadora que esdeve presa. Massa forta per morir com a victima, fins i tot com a victima de violacions multiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) era filla única d'una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa «s'aprèn més». Casada i amb un fill, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d'escriptors formada sota els auspicis de la nova República. La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l'obliga a exiliar-se el 1939 a París, on coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S'hi queda a viure i és a l'exili primer a París i més endavant a Ginebra que es construeix com a artista, amb poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l'autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979, Rodoreda no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més tard.