Després d'Eugeni Oneguin, Arnau Barios ha dedicat dos anys a llegir i triar contes de contes de Txékhov. N'ha traduït vint-i-quatre. No són els relats més coneguts del mestre rus, sinó un gran viatge per tota la seva obra. És la primera antologia fornida que es publica de Txékhov en català i serà un dels llibres importants de l'any: Barios torna a fer una màgia cristal·lina.Tothom té dret a l'existència en aquests 24 contes: els pastors de l'estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar I la llum, i l'hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.Txékhov va deixar escrit en una carta: "El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l'amor i la més absoluta de les llibertats: la d'haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d'engany."

Anton Pàvlovitx Txékhov (1860-1904) va néixer a Taganrog, a la desembocadura del riu Don, net d'un serf i fill d'un botiguer d'ultramarins. "Des de la infància vaig creure en el progrés", va escriure, "perquè hi va haver una diferència enorme entre l'època en què m'apallissaven i l'època en què no". Amb uns germans una mica massa bohemis i un pare despòtic però inepte, ben aviat va haver de fer-se càrrec de la família.Mentre estudiava medicina a Moscou va començar a col·laborar en revistes humorístiques. Durant anys va compaginar la feina de metge i la d'autor de relats curts per la premsa, una activitat prolífica que li va servir de laboratori d'estil.El 1888 publica L'estepa, el relat llarg que el consolida com a escriptor, i dos anys després emprèn un viatge llarg i esgotador fins a l'illa de Sakhalín, un lloc de presidi. Entre 1892 i 1899 s'instal·la a la província, a Mélikhovo, i s'implica activament en la vida de la comarca: fa construir dues escoles rurals, participa en campanyes contra la fam, atén pagesos a la seva consulta.Malalt de tuberculosi, i conscient des de jove del desenllaç inevitable, la seva salut va empitjorar greument a partir de 1897; mentre estava ingressat en un hospital de Moscou, el va venir a visitar un Tolstoi de vora setanta anys per parlar-li de la immortalitat de l'ànima.L'estrena moscovita de La gavina, el 1898, el va consagrar com a dramaturg. Els últims anys va buscar climes més suaus: Crimea, el balneari alemany on va morir. Enemic dels discursos inflats, certes expansions se les permetia només per carta: "El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l'amor i la més absoluta de les llibertats: la d'haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d'engany." A. Barios.